unoStringSynth!

Permeteu-me presentar-vos "oficialment" a la criatura:

 Com veieu es tracta d'un baix elèctric normal i corrent a primera vista. Té una sola corda per varies raons. Simplicitat la primera d'elles. Tradicionalment els sintetitzadors de baix, tant per les limitacions tècniques en l'època de la seva introducció com per raons "sonores", son monofónics. L'altre motiu va ser que el sensor que incorpora al màstil és força car i encabir-ne més d'un és complicat. De tota manera en la seva simplicitat és on hi radica la seva habilitat! 

 Així doncs el fet de tenir només una corda no el limita en el rang de notes que pot oferir. De fet, el sensor del màstil ens permet que la posició en la que premem la corda sigui un paràmetre el qual després, gràcies al Arduino (el seu cervellet), podem "trampejar" per eliminar la limitació que la física d'un instrument de corda suposa. De sobte podem fer que a la posició desitjada soni la nota que vulguem. Aquest és l'enfoc interesant del unoStringSynth; desvincular la posició dels dits en el màstil, la qual predeterminaria la nota, d'aquella nota que fa sonar el sintetitzador.

Una placa Arduino UNO programada convenientment n'és el cervell. Gràcies a la programació del firmware, el unoStringSynth és tant un instrument que sona tot sol quan el conectem a un amplificador (igual que qualsevol guitarra elèctrica), com un controlador MIDI el qual pot "governar" la interpretació de qualsevol sintetitzador i/o secuenciador MIDI del mercat. I això amb només una pila de 9v i una autonomia de més de 5 hores! La programació del firmware té com a  punt fort el fet de permetren's seleccionar la escala i la tonalitat en la que volem tocar alliberant-nos de la necesitat de poseïr aquest coneixement musical. Es podria dir que deixa la feina feixuga d'aprendre i recordar les escales a la màquina i dona la llibertat a l'intèrpret de tocar de forma més emocional que raonada. Les maquines computen dades i els humans sentim i expressem emocions; a cadascú lo seu!

L'Arduino UNO però, no processa senyal d'audio com si que fan d'altres plaques Arduino o d'altres tecnològies com les FPGA o el darrerament arxi-famós Raspberry PI. És per aquest motiu que la dualitat del unoStrinSynth també es troba reflexada en que alhora que instrument digital és també un instrument analògic amb la seva circuiteria composta per transistors, condensadors i demés components per on hi circula realment el senyal d'audio. En l'època de l'eclosió digital, on tot son 1's i 0's, sempre dona una certa calidesa pensar que hi ha un reducte analògic a les entranyes dels instruments i/o processadors d'efectes que pasen per les nostres mans!

Per acabar aquesta petita presentació m'agradaria afegir que el major problema que tinc d'ençà que vaig aconseguir que funcionés ha estat que paso més estona fent música amb ell que posant-me a la feina de les incontables millores que encara necesita!

En la propera entrada penjaré un vídeo per a que pogueu veure'l en acció!